Benzina, una revista d’excepcions culturals

Si parlem de revistes de tendències i volem buscar-ne alguna en el nostre entorn hem de pensar en Benzina, la revista “d’excepcions culturals”, com ells mateixos s’anomenen. Benzina és una publicació mensual de tendències culturals que tracten el cinema, la música, llibres, teatre, art i còmic. També inclou un apartat d’opinió, amb firmes com Enric Vila, Lluís Cabrera o Sebastià Alzamora.
Els temes que es tracten en aquesta revista són tots d’actualitat. Les noves obres que es presenten als teatres d’arreu de Catalunya, la seva crítica, el seu context, etc. A més d’articles, reportatge i notícies també ofereixen entrevistes a les persones d’actualitat d’aquella setmana.
Per tenir una visió més àmplia del què és una publicació en l’actualitat cal mirar també el grup de comunicació al qual pertany. Benzina pertany a Comunicació 21, conegut per les publicacions LíniaVallès (del Vallès Oriental), LíniaBadalona o LíniaBarcelona. Això no ens pot dir molt de bones a primeres. El cas és que els treballadors de Comunicació 21 pateixen d’una sobrecàrrega en el seu treball de dia a dia. Ja no seria interessant ni destacable comentar el salari, perquè es podria assenyalar a molts dels mitjans de comunicació, però els problemes que tenen els seus treballadors per fer efectius aquests pagaments és digne d’estudi.

El plaer de gaudir

En relació al tema dels vins, tractat a la classe anterior de Periodisme Especialitzat I – cultura, ja vaig destacar en l’anterior entrada els vins i caves produïts a Cardedeu.

Tot i així, també m’agradaria remarcar que la cultura del vi mou tot un món de someliers, tenir cura de les bótes i tot un muntatge de les bodegues que implica un munt de persones i àmbits. Sembla una cosa típicament espanyola i/o catalana el seure en una taula i tastar un bon vi negre amb alguna tapeta de pernil de jabugo o formatge ibèric. Fins aquí, tot el que implica gaudir d’una copa de vi, em sembla molt bé i molt correcte.

Però hi ha coses que crec que ja se’ns en va de les mans com la cultura creada a través de la beguda, com la creació d’etiquetes de tast del vins. Aquesta és una cosa que trobo fins i tot una mica ridícula. Sí és cert que els vins poden ser més o menys afruitats i amb més o a menys cos al paladar, però tota la “obsessió” i la dèria dels últims temps i totes les rivalitats creades a partir del vi em sembla massa. D’aquí en deriven les diverses fires de tast d’aigües, de pa, de formatges, i tota l’escola creada al voltant d’això.

Amb tot això no vull desmerèixer tota la cultura del vi, ja que som un gran país productor de vi, i bons vins i caves: el Priorat o el Penedès en són uns exemples. I és un gran plaer poder trobar vins bons de casa per quedar bé en qualsevol sopar o simplement gaudir-ne a una terrassa ara a la primavera que comença davant d’un bonic crepuscle i una bona tapa del què sigui. Però no ens n’hem d’oblidar d’això justament: és per gaudir.

Vins i productes artesans

Acostem el camp es fa a la capital vallesana des del gener de 2008 cada segon dissabte de mes a la Porxada, on s'acullen parades de l'Associació de Productors Artesans per la Qualitat del Vallès Oriental.

A la plaça del centre de Granollers, la Porxada, exposen, donen a conèixer i venen els seus productes de qualitat agroalimentària i elaboració artesana. Entre els productes s'hi pot trobar verdura, planter d'hort, fruits secs, pastisseria, mel, formatges, embotits, vins i caves.

En aquesta ocasió aquesta campanya, feta i dissenyada a Granollers, ha rebut el premi de l'Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona. Aquest premi representen 5.000 euros per l'Ajuntament de la ciutat i 2.000 per l'Associació de Productors Artesans per la Qualitat del Vallès Oriental en la categoria de "Cooperació pública-privada".

Entre els productes que es venen en aquesta fira destaquen els vins i caves de Estraperlo, etiquetats en català i cuidats en unes petites vinyes de Cardedeu, un poble a 10 minuts de la capital vallesana. En aquestes vinyes cuiden la planta d'una manera respectuosa amb el medi ambient tenint en compte tots els factors de l'agricultura ecològica. Els fertilitzants, les vitamines que reben, la forma de produir-los, etc. Tot això són factors que l'empresa Abad&Vins (productors de vins i caves) cuiden per un resultat òptim per al paladar i per la nostra consciència més ecològica.

etiqueta de la gamma de caves

Així doncs, són uns vins de proximitat, artesans i respectuosos amb el medi ambient, ideals per acompanyar amb un plat de formatge o embotits -també artesans- i fer petar la xerrada mentre gaudim de la cultura del vi.

Bon profit!

Un passeig per la Garriga...

Ja ho diu el cantant garrigenc dels antics Dusminguet (actuals La Troba Kung-Fu): “Que la Garriga té un passeig tant llarg com l’avorriment”.


Si esteu avorrits un cap de setmana de tanta ciutat i tants edificis grisos, el que heu de visitar és el passeig modernista de la Garriga. La Garriga és un municipi del Vallès Oriental, molt pròxim a la seva capital: Granollers.

Amb trenta-dos casals modernistes que s’alcen al llarg del passeig, la Garriga té una de les rutes modernistes d’estiueig més destacades de Catalunya. Entre aquests edificis hi destaquen els arquitectes A. M. Gallissà i Soqué, L. Planas i Calvet, J. Puig i Cadafalch, el famós M. J. Raspall i Mallol, J. Sala i Comas i Emili Sala i Cortès.

Raspall, que és l’arquitecte destacat entre tots aquests, va construir set illes de cases d’estiueig a la comarca del Vallès Oriental: una a Cardedeu i les sis restants a la Garriga. L’única que es conserva en la seva totalitat és “l’Illa Raspall” d’aquest últim municipi, amb una conservació molt bona dels edificis. Aquesta illa ofereix un magnífic exemple de l’arquitectura modernista d’estiueig de principis del segle XX.

Les cases que formen aquesta illa són La Bombonera, la Casa Barbey, la Torre Iris i la Casa Barraquer. El conjunt mostra una uniformitat d’estil que està realçat per les tanques que envolten les cases i el trencadís que cobreix la part superior de les parets ondulades i les reixes de ferro forjat amb formes de coup de fouet. El 1997 el govern de Catalunya va declara l’Illa Raspall bé d’interès Nacional per les seves peculiaritats.

El Carnaval a Granollers

Aquest passat cap de setmana a Granollers i totes les ciutats i municipis del Vallès Oriental (i altres indrets de Catalunya) s’han celebrat les festes del Carnaval. A Granollers, l’any 1994 a iniciativa de l’entitat dels blaus de Granollers, més específicament la comissió de comparses de Carnaval, van proposar la creació d’uns elements que fossin un punt de referència de les tradicionals festes del Carnaval. Aquests elements van ser: la figura del Carnestoltes, l’Abat dels Bojos i els Diablots. Un any més tard, es va completar amb la confecció del vestit de la Vella Quaresma.

El carnestoltes el representa una figura en clara oposició a les figures reials, és un personatge semblant al rodamón, però amb un frac i un barret com una corona reial. Va assegut sobre la Porxada (símbol granollerí).

Els diablots són elements comuns als carnavals del Vallès Oriental. Aquests van relacionats amb els balls de gitanes.

L’Abat dels Bojos és tradició de les comarques pirinenques i va sortir de la idea d’un personatge del carnaval de la França d’abans del Renaixement. En dates de carnaval, la persona més desgraciada del poble era anomenada Abat dels Bojos i durant un dia és tractat com si fos un rei.

Per últim, la Vella Quaresma és el personatge que tanca el ritual del Carnaval el Dimecres de Cendra. Té una indumentària de vídua negra i porta amb ella una iconografia popular com les arengades, les sardines i set cames, tantes com setmanes té la Quaresma.

Màsters en l'ofici de pallasso

Dos cops a l’any Roca Umbert Fàbrica de les Arts acull un projecte ambiciós a nivell mundial: uns màsters pràctics de l’ofici de pallasso organitzats pel Nouveau Clown Institute. Aquesta organització de pallassos a nivell mundial, liderada pel famós i reconegut Jango Edwards, organitza aquest curs que aplega a desenes de pallassos de tot el món. Després d’un mes d’un intens curs, els ciutadans de Granollers, i tothom que hi vulgui assistir, poden veure el resultat del curs al Teatre Auditori de Granollers.

Però aquest curs, en el primer màster dut a terme al novembre, a Granollers hem lamentat una notícia que potser canviarà tot el Nouveau Clown Institute. Jango Edwards deixa l'organització mundial de pallassos i es retira de la professió per problemes de salut. Ara el futur d'aquesta organització queda en mans dels altres integrants, així ho desitja Edwards, i així ho va expressar (en veu d'una altra pallassa) en el seu discurs tant inaugural com de cloenda el passat mes de novembre a Granollers. En aquest curs vaig tenir l'oportunitat de xerrar i conèixer diversos pallassos. Un d'ells: l'Adam Zimmerman, un noi de gairebé 30 anys vingut del Canadà fins a Granollers, per estudiar amb els millors l'ofici que més li agrada: fer riure a la gent. N'hi havia d'altres com el Jordi i la Magdalena que venien de l'Hospitalet de Llobregat i Reus, simplement per millorar en les seves tècniques (el primer és professor del Liceu Reusenc de teatre i la segona és educadora social, atreta per l'ofici de pallasso).

El Famós Jango Edwards