En relació al tema dels vins, tractat a la classe anterior de Periodisme Especialitzat I – cultura, ja vaig destacar en l’anterior entrada els vins i caves produïts a Cardedeu.
Tot i així, també m’agradaria remarcar que la cultura del vi mou tot un món de someliers, tenir cura de les bótes i tot un muntatge de les bodegues que implica un munt de persones i àmbits. Sembla una cosa típicament espanyola i/o catalana el seure en una taula i tastar un bon vi negre amb alguna tapeta de pernil de jabugo o formatge ibèric. Fins aquí, tot el que implica gaudir d’una copa de vi, em sembla molt bé i molt correcte.
Però hi ha coses que crec que ja se’ns en va de les mans com la cultura creada a través de la beguda, com la creació d’etiquetes de tast del vins. Aquesta és una cosa que trobo fins i tot una mica ridícula. Sí és cert que els vins poden ser més o menys afruitats i amb més o a menys cos al paladar, però tota la “obsessió” i la dèria dels últims temps i totes les rivalitats creades a partir del vi em sembla massa. D’aquí en deriven les diverses fires de tast d’aigües, de pa, de formatges, i tota l’escola creada al voltant d’això.
Amb tot això no vull desmerèixer tota la cultura del vi, ja que som un gran país productor de vi, i bons vins i caves: el Priorat o el Penedès en són uns exemples. I és un gran plaer poder trobar vins bons de casa per quedar bé en qualsevol sopar o simplement gaudir-ne a una terrassa ara a la primavera que comença davant d’un bonic crepuscle i una bona tapa del què sigui. Però no ens n’hem d’oblidar d’això justament: és per gaudir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario