Divendres 1 d’abril el Teatre Auditori de Granollers ha acollit l’espectacle Somiatruites del cantant Albert Pla i el pianista Pascal Comelade. Aquesta parella de protagonistes formen un duet fantàstic i surrealista. En la seva posada en escena van acompanyats en tot moment de titelles i una escenografia senzilla feta de petites sorpreses esteses pel terra, en el típic desordre d'un somni, com un disc de vinil, un ukelele, una regadora, un petit televisor o un ram de flors.
La representació pren forma d'història que comença abans d’anar a dormir. La sensació de mig insomni i no poder-se adormir es transmet al públic amb les melodies de Comelade i les surrealistes lletres de Pla. I la representació de Somiatruites sembla feta a la mida d’Albert Pla: en els somnis hi té cabuda qualsevol cosa, i aquest és l’atractiu, de fet, de les lletres del cantant. Però en això tothom ho te molt clar, o t’agrada molt Albert Pla o no t’agrada.
Tota la representació està feta a partir de cançons petites i ambients musicals que il·lustren aquest món oníric d'anhels, pensaments i estats d'ànim que sentim abans d'anar a dormir. Una fictícia apagada de llum dóna peu a que el cantant Albert Pla es col·loqui al cap unes llums d'emergència i es passegi pel públic amb la seva guitarra i sorprèn amb la seva capacitat de canvi d'estils de música i d'idiomes: una cançó dolça, un bolero o una rumba cantada en catala o en castellà o, fins i tot, en anglès.
En general és una obra entretinguda, divertida i curiosa, però no se li dóna el protagonisme merescut de Pascal Comelade, que passa desapercebut enmig d'un món de titelles i somnis més propis d'un genial Albert Pla, qui dia a dia i representació rere representació millora la seva tècnica en la posada en escena.
Vegeu en el vídeo una de les cançons cantades en la representació Somiatruites fent referència a altres grups de música catalans.
La representació pren forma d'història que comença abans d’anar a dormir. La sensació de mig insomni i no poder-se adormir es transmet al públic amb les melodies de Comelade i les surrealistes lletres de Pla. I la representació de Somiatruites sembla feta a la mida d’Albert Pla: en els somnis hi té cabuda qualsevol cosa, i aquest és l’atractiu, de fet, de les lletres del cantant. Però en això tothom ho te molt clar, o t’agrada molt Albert Pla o no t’agrada.
Tota la representació està feta a partir de cançons petites i ambients musicals que il·lustren aquest món oníric d'anhels, pensaments i estats d'ànim que sentim abans d'anar a dormir. Una fictícia apagada de llum dóna peu a que el cantant Albert Pla es col·loqui al cap unes llums d'emergència i es passegi pel públic amb la seva guitarra i sorprèn amb la seva capacitat de canvi d'estils de música i d'idiomes: una cançó dolça, un bolero o una rumba cantada en catala o en castellà o, fins i tot, en anglès.
En general és una obra entretinguda, divertida i curiosa, però no se li dóna el protagonisme merescut de Pascal Comelade, que passa desapercebut enmig d'un món de titelles i somnis més propis d'un genial Albert Pla, qui dia a dia i representació rere representació millora la seva tècnica en la posada en escena.
Vegeu en el vídeo una de les cançons cantades en la representació Somiatruites fent referència a altres grups de música catalans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario