Que els indignats es rebel·lin! (però que ho facin bé)

Les acampades dels indignats arriben a Granollers. Dissabte al matí ja corrien les veus per les xarxes socials de fer una mobilització a la capital del Vallès Oriental semblant a la de Barcelona i de Madrid. Es van fer diverses convocatòries per Facebook i Twitter d'una cassolada a les 20.30 hores a la plaça de la Porxada, davant de l'Ajuntament. Allí s'hi van reunir prop de 300 persones fent soroll en contra de la corrupció dels polítics, demanant transparència i indignats i farts de pagar la crisi dels bancs amb les feines. Després d'una hora, aproximadament, de cassolada tots els assistents van seure al terra i van fer una gran assemblea posant sobre la taula qüestions importants i interessants: per què ens hem reunit tots aquí avui? Què n'hem de fer? Eren moltes les veus que es feien ressonar a favor d'una acampada a la Porxada, sent aquesta la central del Vallès Oriental. Moltes persones, de diferents municipis com la Garriga o Bigues i Riells van demanar temps per anar a casa seva i anar a buscar sacs de dormir i tendes de campanya. I així procediren.Aquella mateixa nit es van crear comissions per decidir coses bàsiques sobre l'organtizació: crear comissions. I unes 60 persones van dormir al bell mig de la capital del Vallès Oriental.

A dia d'avui, dimecres 25 de maig del 2011 l'acampada a Granollers persisteix i amb més força: al matí s'ho organitzen activitats com el Txi-Khung, a la tarda lectura de poesia o espectacles d'animació infantil de clowns.
Les comissions que s'organitzen són: la de comunicació, que porten facebook, twitter (#acampadavo) i el bloc on s'hi publiquen les actes de les assemblees diàries. (http://acampadavo.blogspot.com/)En aquesta comissió hi ha encarregats de parlar amb instituts i escoles, de contactar amb els mitjans de comunicació de la ciutat i de la comarca, i de fer les diverses tasques com la coordinació amb l'acampada de Barcelona. Arran d'aquesta, hem pogut saber que els acampats a la plaça Catalunya de Barcelona han parlat amb el FCBarcelona per demanar que es canviï el lloc de celebració en cas que aquest guanyi la copa d'Europa.
La comissió d'activitats, que busquen material, gent per fer activitats gratuïtament, etc. La seva gran fita durant l'acampada ha estat la troballa d'un megàfon, així els diferents assistents es poden comunicar a les multitudinàries assemblees, i un equip de so amb micròfon que una entitat de Granollers ha cedit als indignats de la Porxada.
La comissió de continguts que proposen temes a tractar a les assemblees i als debats que s'organitzen durant la jornada a la Porxada.
La comissió d'intendència, els encarregats d'una de les necessitat primàries a l'acampada: el menjar. Aquesta comissió ha tingut molt d'èxit fins el dia d'avui. Diumenge era mercat a Canovelles i a última hora els marxants van omplir de fruites i verdures i pollastres a l'ast els carrets de la compra dels indignats que hi van anar.

Per últim, la comissió d'infraestructures es preocupa per tot allò que es refereix a muntatge de l'acampada. Uns veïns de la Porxada han cedit a l'acampada un punt de llum on connectar les bombones de butà que una altra persona va portar. Estan parlant amb l'Ajuntament de cedir uns lavabos portàtils durant la nit i han aconseguit uns quants contenidors de reciclatge per la brossa que generen.

A banda d'un punt de reflexió i reivindicació, aquests dies la Porxada s'ha convertit en un punt de retrobament entre amics, un lloc de debat, de coneixement i sobretot de reflexió de temes per damunt dels nostres ideals. Són moltes les veus que ja reclamen la Tercera República o una Independència de Catalunya. Tot i això cal advertir a aquests indignats i indignades que aquestes protestes estan per damunt d'aquests ideals. El que es demana està per sobre la monarquia i per sobre de les nacions: es demana una reforma estructural del sistema polític actual i de representació dels ciutadans, es demana una democràcia real, que els polítics siguin honestos i realment treballin per nosaltres, que les institucions no vagin a la seva i escoltin les necessitats i les protestes dels ciutadans. I això sota cap bandera.

Però on anirà a parar tot això?
Personalment espero que s'aconsegueixi alguna cosa de la que es demana, però aquestes reivindicacions estan acollint a gent molt diversa i amb idees molt diferents entre si, només han coincidit en una: la INDIGNACIÓ. Aquestes concentracions de persones tenen el perill de diluïr-se i que tot quedi tal com estava abans del famós 15M. El que han d'aconseguir les assemblees i les comissions és plantejar reptes, escriure propostes i demanar coses en concret als polítics. Un exemple sorprenent que em ve al cap és el d'Islàndia. Tot un poble va poder aconseguir fer dimitir en bloc al govern. Com? Amb protestes durant 5 mesos.


I per què indignats?
Potser el mot de "indignats" ve de la recent publicació de Stéphane Hessel amb el seu llibre "Indigneu-vos!", tota una crida a la rebel·lió i al no-conformisme en què estava caient últimament la població. Per tant, és un llibre del tot recomanable que fa entendre una mica més el per què d'aquestes revoltes, i ja de pas, fer-vos indignar una mica més a tots vers els polítics, bancs i altres protagonistes del statu quo actual. Tampoc us podeu perdre el pròleg de José Luis Sampedro. Aquest, fa poc ha publicat un llibre, aquest cop amb el pròleg d'Stéphane Hessel.
Podeu llegir el text del llibre íntegre en aquest bloc.


Així que si esteu indignats recordeu: cada vespre a els 20.30h a Granollers hi ha una cassolada popular, seguidament una assemblea on es posen en comú totes les idees i per acabar un sopar popular de germanor per a tots els assistents.

El teatre ponent de Granollers, una petita mostra d’iniciativa cultural

Els teatres independents de Catalunya es localitzen sobretot a Barcelona, la gran capital de la cultura teatral. En la ciutat comtal s’alcen el grans teatres de renom, a banda dels institucionals, els teatres independents d’iniciativa privada. Pel que fa a la resta del territori... La majoria de teatres dels municipis de Catalunya que són independents, són promoguts per l’Ajuntament de cada municipi, ja que no hi ha iniciativa privada. A Granollers, però, una iniciativa privada fa 10 anys va obrir una sala de teatre de petit format. Frederic Roda, l’home protagonista d’aquesta història no diu que fan teatre “alternatiu”, sinó que obre cada setmana la porta de la imaginació i permet que la relació entre l’espectador i l’espectacle sigui propera i intensa.

La sala del Teatre de Ponent

El Teatre de Ponent, situat al carrer ponent de Granollers és aquesta sala en qüestió. La descriuen com una sala lliure, sense cap altra obligació que la d’oferir espectacles dignes i al servei del públic, desvinculant-lo de les administracions. “Bo és, que les administracions en vulguin assumir una part important per què el teatre té una funció cultural i fins i tot educadora. Però el bon teatre, sorgeix en una societat concreta”. És tota una declaració d’intencions que fa el director del teatre Frederic Roda sempre que li treuen el tema dels teatres alternatius i independents de l’Administració.

Amb la pròpia experiència d’haver treballat un any a la ràdio municipal de Granollers, he pogut conèixer aquest home. Sempre preocupat per promoure i donar a conèixer el seu projecte, regala cada cop que comencen temporada o un cicle important d’obres un parell d’entrades cada setmana per aquells oients de la Ràdio de Granollers. Recordo l’últim cicle d’obres que va organitzar a Granollers en la qual convidaven a una companyia mallorquina que van representar durant tota la tardor passada unes obres minimalistes però sorprenents per al públic. Es tractaven d’obres de petit format, però allò important de l’obra no era l’escenari, l’atrezzo o el vestuari dels actors, sinó allò que deien, allò que els actors eren capaços de transmetre a l’espectador assegut a davant del petit escenari.

Frederic Roda presentant una nova temporada d'actuacions.

El mes de la pau

Un bombardeig aeri consisteix en un atac amb avions contra tropes, ciutats o edificis amb el propòsit de desmoralitzar l’enemic, atacant a la població civil, bàsicament. Aquesta pràctica va ser utilitzada durant la primera i la segona Guerra Mundials. Durant la nostra Guerra Civil (1936-1939) també es va practicar aquest tipus d’atac. Tot i que el primer bombardeig sobre població civil es va produir sobre el poble de Durango, aquest atac es va fer popular amb el bombardeig sobre Guernica (el País Basc), a mans de la Legió Condor. Tot i així, cal dir que a la comarca del Vallès Oriental, la mateixa legió va bombardejar Granollers, majoritàriament, i Mollet del Vallès, les Franqueses, etc. el 30 de maig del 1938, data en la què tots els granollerins i habitants de la comarca recorden el fet i lamenten els centenars i centenars de morts que va causar aquest atac.

El centre de Granollers després del bombardeig

Per conèixer el bombardeig es poden consultar els llibres d’història i fins i tot mirar els múltiples vídeos de Youtube amb fotografies de l’atac i altres... Un 30 de maig de 1938 tota una legió d’avions Còndor van sortir de Mallorca per bombardejar tota la plana del riu Congost, a l’alçada del Vallès Oriental. Aquests cinc avions italians tipus Savoia-S 79 van sobrevolar el Vallès Oriental aquell dimarts tràgic per a molts granollerins al servei del general Franco. Granollerins i persones d’altres pobles veïns ja treballaven feia estona i d’altres feien cua per tal d’adquirir l’avituallament tan necessari amb les targetes de racionament a la Porxada, on es repartia el menjar. I fins i tot infants i grans traspassaven la ratlla d’entrada o de sortida de les escoles. Algunes persones anaven a la recerca de la premsa diària, etc. A les 9,05 hores i en tan sols un minut els cinc avions Savoia van tirar 40 bombes de 100 quilos, 10 de 20 quilos i 10 de 15 quilos. Les bombes van caure en els carrers més cèntrics de Granollers: al carrer Anselm Clavé (on van quedar afectats diversos edificis, com la Fonda Europa, que era en aquells moments seu de la Col·lectivitat Gastronòmica), a la plaça de Maluquer i Salvador, a la Porxada i molts d’altres carrers del nucli antic de la ciutat.

La Porxada, el centre de la ciutat, gairebé destruïda totalment.

Segons el balanç que va fer l’Ajuntament d’aleshores van comptabilitzar una vuitena d’edificis sinistrats, i el cost dels danys d’unes 637.000 pessetes. A més, es va comptabilitzar una xifra provada de morts de 224 persones, de les quals 124 van ser dones i 84 homes. Unes 16 persones van quedar sense identificar.

Des del 70è aniversari del bombardeig, el 2008, cada any pel maig a Granollers s’organitzen activitats per recordar aquest esdeveniment sota el nom Vila Oberta a la Pau. Aquest any se’n commemora el 73 aniversari i al programa hi configuren una quinzena d’activitats com ara exposicions, presentació de llibres, activitats amb els centres educatius i portes obertes al refugi que comencen des d’aquest cap de setmana i fins el primer dia de juny. Podeu consultar tota aquesta informació a la pàgina web institucional de Granollers al web www.granollers.cat

A Granollers es coneix l’existència de diversos refugis que foren utilitzats durant la Guerra Civil espanyola. Un d’ells, el de la plaça Maluquer i Salvador, va ser reobert durant l’hivern i la primavera del 2008 per celebrar l’aniversari, i ara aquest és obert alguns dies de l’any per a les visites i els curiosos que es disposin a conèixer una mica més de la seva història. Un fet curiós i destacable de la reobertura del refugi, a banda del seu èxit de visites durant els primers dies, hi ha la troballa que es va efectuar dins d’aquest: un xumet. Queda la possibilitat d’imaginar-nos que és un xumet amb molta història, que es deixà dins una mare amb el infant en un moment de nerviosisme, crits i plors entre bombes...

Refugi antiaeri del plaça Maluquer i Salvador de Granollers.

Bon Nadal 1914!!

Fent referència a l'última classe de Periodisme Especialitzat I - Cultura, on vam parlar de la cultura i el poder de l'esport, faig aquest cop una entrada sobre l'esport. Tota l'exposició va ser molt inspiradora, ja que jo desconec poques dades del món de l'esport i és un món que no m'ha apassionat mai gaire. Trobo que aquest àmbit, ple de frivolitats i interessos econòmics, no lliga gaire amb tot el que jo defenso o penso. Tot i això, cal dir que estic d'acord amb una de les frases que es van dir a l'aula "No m'agrada el futbol, però sóc culé", ja que representa, per altra banda, un valors que jo també comparteixo: la catalanitat i el saber fer tan nostre.

Una de les dades o anècdotes que més em van sobtar i que desconeixia va ser la treva que van fer els soldats durant el Nadal del 1914, al bell mig de la Primera Guerra Mundial. La història és que era desembre i a Europa s'estava desenvolupant la primera de les guerres més sanguinolentes de la història. Entre França i Bèlgica hi havia quilòmetres i quilòmetres de trinxeres. Allà els homes de l'exèrcit alemany, francès i anglès vivien i morien horrorosament enfrontant-se entre si, per prendre posicions a l'enemic, que estava a poc més de 50 metres de distància.

La Terra de Ningú era l'espai entre trinxeres, i s'anomenava així perquè en aquest indret ni tan sols hi havia vegetació, sinó cràters de les bombes i cossos dels soldats caiguts en el combat. Quin lloc més sinistre per passar un Nadal... Tot i així, com molts relaten, aquell any durant la Nit de Nadal es va produir un miracle... L'alt comandament alemany havia decidit, per la seva banda, enviar al front milers d'arbres de Nadal, amb el propòsit de fer sentir millor als soldats. I així ho van disposar: aquella nit els soldats van col·locar els arbres decorats amb espelmes al límit de les seves trinxeres mentre cantaven les nadales típiques de l'època. I des de l'altre trinxera, els anglesos miraven i escoltaven atònits l'espetacle i van respondre cantant les seves pròpies nadales. Així fins que s'escoltaven crits desitjant-se Bon Nadal!

Uns 12 tímids soldats van sortir per la Terra de Ningú per acordar una treva amb els enemics i es van encaixar les mans i es van intercanviar regals i souvenirs com ara cigarretes, insígnies, botons, xocolata... I fins i tot es va organitzar un partit de futbol que segons la llegenda va acabar amb un 3-2 a favor dels alemanys, tot i que aquesta dada és refutada pels contraris... Mai sabrem realment quin va ser el resultat d'aquest partit improvisat. El que sí sabem és que en alguns sectors, la treva, va durar fins el mes de febrer.

Fotografia de l'indèdit partit de futbol

Però tot es va capgirar quan els generals que dirigien la guerra a molts quilòmetres del front van copsar aquesta realitat de treva i es van indignar amenaçant amb penes de mort per traició a la pàtria, tant en un bàndol com en l'altre. Per solucionar-ho van desplaçar aquells regiments que havien participat de la tregua i van intentar fer creure a la gent que un fet així mai havia succeït. Tot i això, la memòria històrica a través dels relats orals, cartes escrites a les famílies i fins i tot d'algun soldat que va sobreviure a la guerra ha permès que un fet així no caigués en la desmemòria del col·lectiu.

Aquest fet fa reflexionar sobre un munt de coses: el poder que té el futbol, i l'esport en general, per unir a les persones, les guerres entre soldats desconeguts o, en el pitjor dels casos, coneguts que no tenen res en contra de qui se suposa que és l'enemic, etc.