Després d'una hora, aproximadament, de cassolada tots els assistents van seure al terra i van fer una gran assemblea posant sobre la taula qüestions importants i interessants: per què ens hem reunit tots aquí avui? Què n'hem de fer?
Eren moltes les veus que es feien ressonar a favor d'una acampada a la Porxada, sent aquesta la central del Vallès Oriental. Moltes persones, de diferents municipis com la Garriga o Bigues i Riells van demanar temps per anar a casa seva i anar a buscar sacs de dormir i tendes de campanya. I així procediren.Aquella mateixa nit es van crear comissions per decidir coses bàsiques sobre l'organtizació: crear comissions. I unes 60 persones van dormir al bell mig de la capital del Vallès Oriental.
A dia d'avui, dimecres 25 de maig del 2011 l'acampada a Granollers persisteix i amb més força: al matí s'ho organitzen activitats com el Txi-Khung, a la tarda lectura de poesia o espectacles d'animació infantil de clowns.
Les comissions que s'organitzen són: la de comunicació, que porten facebook, twitter (#acampadavo) i el bloc on s'hi publiquen les actes de les assemblees diàries. (http://acampadavo.blogspot.com/)En aquesta comissió hi ha encarregats de parlar amb instituts i escoles, de contactar amb els mitjans de comunicació de la ciutat i de la comarca, i de fer les diverses tasques com la coordinació amb l'acampada de Barcelona. Arran d'aquesta, hem pogut saber que els acampats a la plaça Catalunya de Barcelona han parlat amb el FCBarcelona per demanar que es canviï el lloc de celebració en cas que aquest guanyi la copa d'Europa.
La comissió d'activitats, que busquen material, gent per fer activitats gratuïtament, etc. La seva gran fita durant l'acampada ha estat la troballa d'un megàfon, així els diferents assistents es poden comunicar a les multitudinàries assemblees, i un equip de so amb micròfon que una entitat de Granollers ha cedit als indignats de la Porxada.
La comissió de continguts que proposen temes a tractar a les assemblees i als debats que s'organitzen durant la jornada a la Porxada.
La comissió d'intendència, els encarregats d'una de les necessitat primàries a l'acampada: el menjar. Aquesta comissió ha tingut molt d'èxit fins el dia d'avui. Diumenge era mercat a Canovelles i a última hora els marxants van omplir de fruites i verdures i pollastres a l'ast els carrets de la compra dels indignats que hi van anar.
Per últim, la comissió d'infraestructures es preocupa per tot allò que es refereix a muntatge de l'acampada. Uns veïns de la Porxada han cedit a l'acampada un punt de llum on connectar les bombones de butà que una altra persona va portar. Estan parlant amb l'Ajuntament de cedir uns lavabos portàtils durant la nit i han aconseguit uns quants contenidors de reciclatge per la brossa que generen.
A banda d'un punt de reflexió i reivindicació, aquests dies la Porxada s'ha convertit en un punt de retrobament entre amics, un lloc de debat, de coneixement i sobretot de reflexió de temes per damunt dels nostres ideals. Són moltes les veus que ja reclamen la Tercera República o una Independència de Catalunya. Tot i això cal advertir a aquests indignats i indignades que aquestes protestes estan per damunt d'aquests ideals. El que es demana està per sobre la monarquia i per sobre de les nacions: es demana una reforma estructural del sistema polític actual i de representació dels ciutadans, es demana una democràcia real, que els polítics siguin honestos i realment treballin per nosaltres, que les institucions no vagin a la seva i escoltin les necessitats i les protestes dels ciutadans. I això sota cap bandera.
Però on anirà a parar tot això?
Personalment espero que s'aconsegueixi alguna cosa de la que es demana, però aquestes reivindicacions estan acollint a gent molt diversa i amb idees molt diferents entre si, només han coincidit en una: la INDIGNACIÓ. Aquestes concentracions de persones tenen el perill de diluïr-se i que tot quedi tal com estava abans del famós 15M. El que han d'aconseguir les assemblees i les comissions és plantejar reptes, escriure propostes i demanar coses en concret als polítics. Un exemple sorprenent que em ve al cap és el d'Islàndia. Tot un poble va poder aconseguir fer dimitir en bloc al govern. Com? Amb protestes durant 5 mesos.
I per què indignats?
Potser el mot de "indignats" ve de la recent publicació de Stéphane Hessel amb el seu llibre "Indigneu-vos!", tota una crida a la rebel·lió i al no-conformisme en què estava caient últimament la població. Per tant, és un llibre del tot recomanable que fa entendre una mica més el per què d'aquestes revoltes, i ja de pas, fer-vos indignar una mica més a tots vers els polítics, bancs i altres protagonistes del statu quo actual. Tampoc us podeu perdre el pròleg de José Luis Sampedro. Aquest, fa poc ha publicat un llibre, aquest cop amb el pròleg d'Stéphane Hessel.
Podeu llegir el text del llibre íntegre en aquest bloc.
Així que si esteu indignats recordeu: cada vespre a els 20.30h a Granollers hi ha una cassolada popular, seguidament una assemblea on es posen en comú totes les idees i per acabar un sopar popular de germanor per a tots els assistents.
Les comissions que s'organitzen són: la de comunicació, que porten facebook, twitter (#acampadavo) i el bloc on s'hi publiquen les actes de les assemblees diàries. (http://acampadavo.blogspot.com/)En aquesta comissió hi ha encarregats de parlar amb instituts i escoles, de contactar amb els mitjans de comunicació de la ciutat i de la comarca, i de fer les diverses tasques com la coordinació amb l'acampada de Barcelona. Arran d'aquesta, hem pogut saber que els acampats a la plaça Catalunya de Barcelona han parlat amb el FCBarcelona per demanar que es canviï el lloc de celebració en cas que aquest guanyi la copa d'Europa.
La comissió d'activitats, que busquen material, gent per fer activitats gratuïtament, etc. La seva gran fita durant l'acampada ha estat la troballa d'un megàfon, així els diferents assistents es poden comunicar a les multitudinàries assemblees, i un equip de so amb micròfon que una entitat de Granollers ha cedit als indignats de la Porxada.
La comissió de continguts que proposen temes a tractar a les assemblees i als debats que s'organitzen durant la jornada a la Porxada.
La comissió d'intendència, els encarregats d'una de les necessitat primàries a l'acampada: el menjar. Aquesta comissió ha tingut molt d'èxit fins el dia d'avui. Diumenge era mercat a Canovelles i a última hora els marxants van omplir de fruites i verdures i pollastres a l'ast els carrets de la compra dels indignats que hi van anar.
Per últim, la comissió d'infraestructures es preocupa per tot allò que es refereix a muntatge de l'acampada. Uns veïns de la Porxada han cedit a l'acampada un punt de llum on connectar les bombones de butà que una altra persona va portar. Estan parlant amb l'Ajuntament de cedir uns lavabos portàtils durant la nit i han aconseguit uns quants contenidors de reciclatge per la brossa que generen.
A banda d'un punt de reflexió i reivindicació, aquests dies la Porxada s'ha convertit en un punt de retrobament entre amics, un lloc de debat, de coneixement i sobretot de reflexió de temes per damunt dels nostres ideals. Són moltes les veus que ja reclamen la Tercera República o una Independència de Catalunya. Tot i això cal advertir a aquests indignats i indignades que aquestes protestes estan per damunt d'aquests ideals. El que es demana està per sobre la monarquia i per sobre de les nacions: es demana una reforma estructural del sistema polític actual i de representació dels ciutadans, es demana una democràcia real, que els polítics siguin honestos i realment treballin per nosaltres, que les institucions no vagin a la seva i escoltin les necessitats i les protestes dels ciutadans. I això sota cap bandera.
Però on anirà a parar tot això?
Personalment espero que s'aconsegueixi alguna cosa de la que es demana, però aquestes reivindicacions estan acollint a gent molt diversa i amb idees molt diferents entre si, només han coincidit en una: la INDIGNACIÓ. Aquestes concentracions de persones tenen el perill de diluïr-se i que tot quedi tal com estava abans del famós 15M. El que han d'aconseguir les assemblees i les comissions és plantejar reptes, escriure propostes i demanar coses en concret als polítics. Un exemple sorprenent que em ve al cap és el d'Islàndia. Tot un poble va poder aconseguir fer dimitir en bloc al govern. Com? Amb protestes durant 5 mesos.
I per què indignats?
Potser el mot de "indignats" ve de la recent publicació de Stéphane Hessel amb el seu llibre "Indigneu-vos!", tota una crida a la rebel·lió i al no-conformisme en què estava caient últimament la població. Per tant, és un llibre del tot recomanable que fa entendre una mica més el per què d'aquestes revoltes, i ja de pas, fer-vos indignar una mica més a tots vers els polítics, bancs i altres protagonistes del statu quo actual. Tampoc us podeu perdre el pròleg de José Luis Sampedro. Aquest, fa poc ha publicat un llibre, aquest cop amb el pròleg d'Stéphane Hessel.
Podeu llegir el text del llibre íntegre en aquest bloc.
Així que si esteu indignats recordeu: cada vespre a els 20.30h a Granollers hi ha una cassolada popular, seguidament una assemblea on es posen en comú totes les idees i per acabar un sopar popular de germanor per a tots els assistents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario