Bon Nadal 1914!!

Fent referència a l'última classe de Periodisme Especialitzat I - Cultura, on vam parlar de la cultura i el poder de l'esport, faig aquest cop una entrada sobre l'esport. Tota l'exposició va ser molt inspiradora, ja que jo desconec poques dades del món de l'esport i és un món que no m'ha apassionat mai gaire. Trobo que aquest àmbit, ple de frivolitats i interessos econòmics, no lliga gaire amb tot el que jo defenso o penso. Tot i això, cal dir que estic d'acord amb una de les frases que es van dir a l'aula "No m'agrada el futbol, però sóc culé", ja que representa, per altra banda, un valors que jo també comparteixo: la catalanitat i el saber fer tan nostre.

Una de les dades o anècdotes que més em van sobtar i que desconeixia va ser la treva que van fer els soldats durant el Nadal del 1914, al bell mig de la Primera Guerra Mundial. La història és que era desembre i a Europa s'estava desenvolupant la primera de les guerres més sanguinolentes de la història. Entre França i Bèlgica hi havia quilòmetres i quilòmetres de trinxeres. Allà els homes de l'exèrcit alemany, francès i anglès vivien i morien horrorosament enfrontant-se entre si, per prendre posicions a l'enemic, que estava a poc més de 50 metres de distància.

La Terra de Ningú era l'espai entre trinxeres, i s'anomenava així perquè en aquest indret ni tan sols hi havia vegetació, sinó cràters de les bombes i cossos dels soldats caiguts en el combat. Quin lloc més sinistre per passar un Nadal... Tot i així, com molts relaten, aquell any durant la Nit de Nadal es va produir un miracle... L'alt comandament alemany havia decidit, per la seva banda, enviar al front milers d'arbres de Nadal, amb el propòsit de fer sentir millor als soldats. I així ho van disposar: aquella nit els soldats van col·locar els arbres decorats amb espelmes al límit de les seves trinxeres mentre cantaven les nadales típiques de l'època. I des de l'altre trinxera, els anglesos miraven i escoltaven atònits l'espetacle i van respondre cantant les seves pròpies nadales. Així fins que s'escoltaven crits desitjant-se Bon Nadal!

Uns 12 tímids soldats van sortir per la Terra de Ningú per acordar una treva amb els enemics i es van encaixar les mans i es van intercanviar regals i souvenirs com ara cigarretes, insígnies, botons, xocolata... I fins i tot es va organitzar un partit de futbol que segons la llegenda va acabar amb un 3-2 a favor dels alemanys, tot i que aquesta dada és refutada pels contraris... Mai sabrem realment quin va ser el resultat d'aquest partit improvisat. El que sí sabem és que en alguns sectors, la treva, va durar fins el mes de febrer.

Fotografia de l'indèdit partit de futbol

Però tot es va capgirar quan els generals que dirigien la guerra a molts quilòmetres del front van copsar aquesta realitat de treva i es van indignar amenaçant amb penes de mort per traició a la pàtria, tant en un bàndol com en l'altre. Per solucionar-ho van desplaçar aquells regiments que havien participat de la tregua i van intentar fer creure a la gent que un fet així mai havia succeït. Tot i això, la memòria històrica a través dels relats orals, cartes escrites a les famílies i fins i tot d'algun soldat que va sobreviure a la guerra ha permès que un fet així no caigués en la desmemòria del col·lectiu.

Aquest fet fa reflexionar sobre un munt de coses: el poder que té el futbol, i l'esport en general, per unir a les persones, les guerres entre soldats desconeguts o, en el pitjor dels casos, coneguts que no tenen res en contra de qui se suposa que és l'enemic, etc.