Que els indignats es rebel·lin! (però que ho facin bé)

Les acampades dels indignats arriben a Granollers. Dissabte al matí ja corrien les veus per les xarxes socials de fer una mobilització a la capital del Vallès Oriental semblant a la de Barcelona i de Madrid. Es van fer diverses convocatòries per Facebook i Twitter d'una cassolada a les 20.30 hores a la plaça de la Porxada, davant de l'Ajuntament. Allí s'hi van reunir prop de 300 persones fent soroll en contra de la corrupció dels polítics, demanant transparència i indignats i farts de pagar la crisi dels bancs amb les feines. Després d'una hora, aproximadament, de cassolada tots els assistents van seure al terra i van fer una gran assemblea posant sobre la taula qüestions importants i interessants: per què ens hem reunit tots aquí avui? Què n'hem de fer? Eren moltes les veus que es feien ressonar a favor d'una acampada a la Porxada, sent aquesta la central del Vallès Oriental. Moltes persones, de diferents municipis com la Garriga o Bigues i Riells van demanar temps per anar a casa seva i anar a buscar sacs de dormir i tendes de campanya. I així procediren.Aquella mateixa nit es van crear comissions per decidir coses bàsiques sobre l'organtizació: crear comissions. I unes 60 persones van dormir al bell mig de la capital del Vallès Oriental.

A dia d'avui, dimecres 25 de maig del 2011 l'acampada a Granollers persisteix i amb més força: al matí s'ho organitzen activitats com el Txi-Khung, a la tarda lectura de poesia o espectacles d'animació infantil de clowns.
Les comissions que s'organitzen són: la de comunicació, que porten facebook, twitter (#acampadavo) i el bloc on s'hi publiquen les actes de les assemblees diàries. (http://acampadavo.blogspot.com/)En aquesta comissió hi ha encarregats de parlar amb instituts i escoles, de contactar amb els mitjans de comunicació de la ciutat i de la comarca, i de fer les diverses tasques com la coordinació amb l'acampada de Barcelona. Arran d'aquesta, hem pogut saber que els acampats a la plaça Catalunya de Barcelona han parlat amb el FCBarcelona per demanar que es canviï el lloc de celebració en cas que aquest guanyi la copa d'Europa.
La comissió d'activitats, que busquen material, gent per fer activitats gratuïtament, etc. La seva gran fita durant l'acampada ha estat la troballa d'un megàfon, així els diferents assistents es poden comunicar a les multitudinàries assemblees, i un equip de so amb micròfon que una entitat de Granollers ha cedit als indignats de la Porxada.
La comissió de continguts que proposen temes a tractar a les assemblees i als debats que s'organitzen durant la jornada a la Porxada.
La comissió d'intendència, els encarregats d'una de les necessitat primàries a l'acampada: el menjar. Aquesta comissió ha tingut molt d'èxit fins el dia d'avui. Diumenge era mercat a Canovelles i a última hora els marxants van omplir de fruites i verdures i pollastres a l'ast els carrets de la compra dels indignats que hi van anar.

Per últim, la comissió d'infraestructures es preocupa per tot allò que es refereix a muntatge de l'acampada. Uns veïns de la Porxada han cedit a l'acampada un punt de llum on connectar les bombones de butà que una altra persona va portar. Estan parlant amb l'Ajuntament de cedir uns lavabos portàtils durant la nit i han aconseguit uns quants contenidors de reciclatge per la brossa que generen.

A banda d'un punt de reflexió i reivindicació, aquests dies la Porxada s'ha convertit en un punt de retrobament entre amics, un lloc de debat, de coneixement i sobretot de reflexió de temes per damunt dels nostres ideals. Són moltes les veus que ja reclamen la Tercera República o una Independència de Catalunya. Tot i això cal advertir a aquests indignats i indignades que aquestes protestes estan per damunt d'aquests ideals. El que es demana està per sobre la monarquia i per sobre de les nacions: es demana una reforma estructural del sistema polític actual i de representació dels ciutadans, es demana una democràcia real, que els polítics siguin honestos i realment treballin per nosaltres, que les institucions no vagin a la seva i escoltin les necessitats i les protestes dels ciutadans. I això sota cap bandera.

Però on anirà a parar tot això?
Personalment espero que s'aconsegueixi alguna cosa de la que es demana, però aquestes reivindicacions estan acollint a gent molt diversa i amb idees molt diferents entre si, només han coincidit en una: la INDIGNACIÓ. Aquestes concentracions de persones tenen el perill de diluïr-se i que tot quedi tal com estava abans del famós 15M. El que han d'aconseguir les assemblees i les comissions és plantejar reptes, escriure propostes i demanar coses en concret als polítics. Un exemple sorprenent que em ve al cap és el d'Islàndia. Tot un poble va poder aconseguir fer dimitir en bloc al govern. Com? Amb protestes durant 5 mesos.


I per què indignats?
Potser el mot de "indignats" ve de la recent publicació de Stéphane Hessel amb el seu llibre "Indigneu-vos!", tota una crida a la rebel·lió i al no-conformisme en què estava caient últimament la població. Per tant, és un llibre del tot recomanable que fa entendre una mica més el per què d'aquestes revoltes, i ja de pas, fer-vos indignar una mica més a tots vers els polítics, bancs i altres protagonistes del statu quo actual. Tampoc us podeu perdre el pròleg de José Luis Sampedro. Aquest, fa poc ha publicat un llibre, aquest cop amb el pròleg d'Stéphane Hessel.
Podeu llegir el text del llibre íntegre en aquest bloc.


Així que si esteu indignats recordeu: cada vespre a els 20.30h a Granollers hi ha una cassolada popular, seguidament una assemblea on es posen en comú totes les idees i per acabar un sopar popular de germanor per a tots els assistents.

El teatre ponent de Granollers, una petita mostra d’iniciativa cultural

Els teatres independents de Catalunya es localitzen sobretot a Barcelona, la gran capital de la cultura teatral. En la ciutat comtal s’alcen el grans teatres de renom, a banda dels institucionals, els teatres independents d’iniciativa privada. Pel que fa a la resta del territori... La majoria de teatres dels municipis de Catalunya que són independents, són promoguts per l’Ajuntament de cada municipi, ja que no hi ha iniciativa privada. A Granollers, però, una iniciativa privada fa 10 anys va obrir una sala de teatre de petit format. Frederic Roda, l’home protagonista d’aquesta història no diu que fan teatre “alternatiu”, sinó que obre cada setmana la porta de la imaginació i permet que la relació entre l’espectador i l’espectacle sigui propera i intensa.

La sala del Teatre de Ponent

El Teatre de Ponent, situat al carrer ponent de Granollers és aquesta sala en qüestió. La descriuen com una sala lliure, sense cap altra obligació que la d’oferir espectacles dignes i al servei del públic, desvinculant-lo de les administracions. “Bo és, que les administracions en vulguin assumir una part important per què el teatre té una funció cultural i fins i tot educadora. Però el bon teatre, sorgeix en una societat concreta”. És tota una declaració d’intencions que fa el director del teatre Frederic Roda sempre que li treuen el tema dels teatres alternatius i independents de l’Administració.

Amb la pròpia experiència d’haver treballat un any a la ràdio municipal de Granollers, he pogut conèixer aquest home. Sempre preocupat per promoure i donar a conèixer el seu projecte, regala cada cop que comencen temporada o un cicle important d’obres un parell d’entrades cada setmana per aquells oients de la Ràdio de Granollers. Recordo l’últim cicle d’obres que va organitzar a Granollers en la qual convidaven a una companyia mallorquina que van representar durant tota la tardor passada unes obres minimalistes però sorprenents per al públic. Es tractaven d’obres de petit format, però allò important de l’obra no era l’escenari, l’atrezzo o el vestuari dels actors, sinó allò que deien, allò que els actors eren capaços de transmetre a l’espectador assegut a davant del petit escenari.

Frederic Roda presentant una nova temporada d'actuacions.

El mes de la pau

Un bombardeig aeri consisteix en un atac amb avions contra tropes, ciutats o edificis amb el propòsit de desmoralitzar l’enemic, atacant a la població civil, bàsicament. Aquesta pràctica va ser utilitzada durant la primera i la segona Guerra Mundials. Durant la nostra Guerra Civil (1936-1939) també es va practicar aquest tipus d’atac. Tot i que el primer bombardeig sobre població civil es va produir sobre el poble de Durango, aquest atac es va fer popular amb el bombardeig sobre Guernica (el País Basc), a mans de la Legió Condor. Tot i així, cal dir que a la comarca del Vallès Oriental, la mateixa legió va bombardejar Granollers, majoritàriament, i Mollet del Vallès, les Franqueses, etc. el 30 de maig del 1938, data en la què tots els granollerins i habitants de la comarca recorden el fet i lamenten els centenars i centenars de morts que va causar aquest atac.

El centre de Granollers després del bombardeig

Per conèixer el bombardeig es poden consultar els llibres d’història i fins i tot mirar els múltiples vídeos de Youtube amb fotografies de l’atac i altres... Un 30 de maig de 1938 tota una legió d’avions Còndor van sortir de Mallorca per bombardejar tota la plana del riu Congost, a l’alçada del Vallès Oriental. Aquests cinc avions italians tipus Savoia-S 79 van sobrevolar el Vallès Oriental aquell dimarts tràgic per a molts granollerins al servei del general Franco. Granollerins i persones d’altres pobles veïns ja treballaven feia estona i d’altres feien cua per tal d’adquirir l’avituallament tan necessari amb les targetes de racionament a la Porxada, on es repartia el menjar. I fins i tot infants i grans traspassaven la ratlla d’entrada o de sortida de les escoles. Algunes persones anaven a la recerca de la premsa diària, etc. A les 9,05 hores i en tan sols un minut els cinc avions Savoia van tirar 40 bombes de 100 quilos, 10 de 20 quilos i 10 de 15 quilos. Les bombes van caure en els carrers més cèntrics de Granollers: al carrer Anselm Clavé (on van quedar afectats diversos edificis, com la Fonda Europa, que era en aquells moments seu de la Col·lectivitat Gastronòmica), a la plaça de Maluquer i Salvador, a la Porxada i molts d’altres carrers del nucli antic de la ciutat.

La Porxada, el centre de la ciutat, gairebé destruïda totalment.

Segons el balanç que va fer l’Ajuntament d’aleshores van comptabilitzar una vuitena d’edificis sinistrats, i el cost dels danys d’unes 637.000 pessetes. A més, es va comptabilitzar una xifra provada de morts de 224 persones, de les quals 124 van ser dones i 84 homes. Unes 16 persones van quedar sense identificar.

Des del 70è aniversari del bombardeig, el 2008, cada any pel maig a Granollers s’organitzen activitats per recordar aquest esdeveniment sota el nom Vila Oberta a la Pau. Aquest any se’n commemora el 73 aniversari i al programa hi configuren una quinzena d’activitats com ara exposicions, presentació de llibres, activitats amb els centres educatius i portes obertes al refugi que comencen des d’aquest cap de setmana i fins el primer dia de juny. Podeu consultar tota aquesta informació a la pàgina web institucional de Granollers al web www.granollers.cat

A Granollers es coneix l’existència de diversos refugis que foren utilitzats durant la Guerra Civil espanyola. Un d’ells, el de la plaça Maluquer i Salvador, va ser reobert durant l’hivern i la primavera del 2008 per celebrar l’aniversari, i ara aquest és obert alguns dies de l’any per a les visites i els curiosos que es disposin a conèixer una mica més de la seva història. Un fet curiós i destacable de la reobertura del refugi, a banda del seu èxit de visites durant els primers dies, hi ha la troballa que es va efectuar dins d’aquest: un xumet. Queda la possibilitat d’imaginar-nos que és un xumet amb molta història, que es deixà dins una mare amb el infant en un moment de nerviosisme, crits i plors entre bombes...

Refugi antiaeri del plaça Maluquer i Salvador de Granollers.

Bon Nadal 1914!!

Fent referència a l'última classe de Periodisme Especialitzat I - Cultura, on vam parlar de la cultura i el poder de l'esport, faig aquest cop una entrada sobre l'esport. Tota l'exposició va ser molt inspiradora, ja que jo desconec poques dades del món de l'esport i és un món que no m'ha apassionat mai gaire. Trobo que aquest àmbit, ple de frivolitats i interessos econòmics, no lliga gaire amb tot el que jo defenso o penso. Tot i això, cal dir que estic d'acord amb una de les frases que es van dir a l'aula "No m'agrada el futbol, però sóc culé", ja que representa, per altra banda, un valors que jo també comparteixo: la catalanitat i el saber fer tan nostre.

Una de les dades o anècdotes que més em van sobtar i que desconeixia va ser la treva que van fer els soldats durant el Nadal del 1914, al bell mig de la Primera Guerra Mundial. La història és que era desembre i a Europa s'estava desenvolupant la primera de les guerres més sanguinolentes de la història. Entre França i Bèlgica hi havia quilòmetres i quilòmetres de trinxeres. Allà els homes de l'exèrcit alemany, francès i anglès vivien i morien horrorosament enfrontant-se entre si, per prendre posicions a l'enemic, que estava a poc més de 50 metres de distància.

La Terra de Ningú era l'espai entre trinxeres, i s'anomenava així perquè en aquest indret ni tan sols hi havia vegetació, sinó cràters de les bombes i cossos dels soldats caiguts en el combat. Quin lloc més sinistre per passar un Nadal... Tot i així, com molts relaten, aquell any durant la Nit de Nadal es va produir un miracle... L'alt comandament alemany havia decidit, per la seva banda, enviar al front milers d'arbres de Nadal, amb el propòsit de fer sentir millor als soldats. I així ho van disposar: aquella nit els soldats van col·locar els arbres decorats amb espelmes al límit de les seves trinxeres mentre cantaven les nadales típiques de l'època. I des de l'altre trinxera, els anglesos miraven i escoltaven atònits l'espetacle i van respondre cantant les seves pròpies nadales. Així fins que s'escoltaven crits desitjant-se Bon Nadal!

Uns 12 tímids soldats van sortir per la Terra de Ningú per acordar una treva amb els enemics i es van encaixar les mans i es van intercanviar regals i souvenirs com ara cigarretes, insígnies, botons, xocolata... I fins i tot es va organitzar un partit de futbol que segons la llegenda va acabar amb un 3-2 a favor dels alemanys, tot i que aquesta dada és refutada pels contraris... Mai sabrem realment quin va ser el resultat d'aquest partit improvisat. El que sí sabem és que en alguns sectors, la treva, va durar fins el mes de febrer.

Fotografia de l'indèdit partit de futbol

Però tot es va capgirar quan els generals que dirigien la guerra a molts quilòmetres del front van copsar aquesta realitat de treva i es van indignar amenaçant amb penes de mort per traició a la pàtria, tant en un bàndol com en l'altre. Per solucionar-ho van desplaçar aquells regiments que havien participat de la tregua i van intentar fer creure a la gent que un fet així mai havia succeït. Tot i això, la memòria històrica a través dels relats orals, cartes escrites a les famílies i fins i tot d'algun soldat que va sobreviure a la guerra ha permès que un fet així no caigués en la desmemòria del col·lectiu.

Aquest fet fa reflexionar sobre un munt de coses: el poder que té el futbol, i l'esport en general, per unir a les persones, les guerres entre soldats desconeguts o, en el pitjor dels casos, coneguts que no tenen res en contra de qui se suposa que és l'enemic, etc.

Passejada per Canovelles

És inevitable fer una entrada sobre la meva feina: promoció del municipi de Canovelles. Desenvolupant un pla per mostrar allò que té més interès de Canovelles a la gent que no ho coneix és imprescindible treure aquells elements menys coneguts i mostrar-los d'una manera atractiva.

Els que coneixen una mica el municipi saben que la població està repartida de manera desigual. El barri de la Barriada Nova acull la majoria de la població, però hi ha una extensa superfície que conforma l'entorn natural de Canovelles, desconeguda per la immensa majoria d'habitants. I és que Canovelles tradicionalment és un municipi de pagesia (ja ho diu el mateix nom de CAN i OVELLES) i encara se'n conserven algunes de les masies antigues i històriques de l'indret.

Aquesta imatge que veiem a dalt és el camí de Can Colomer que allunya al caminant del centre del municipi, tal com es pot apreciar en la imatge. Durant aquesta pujada d'uns 700 metres es pot observar al darrere (com veiem a la fotografia) la plana del riu Congost amb Canovelles, Granollers i les Franqueses del Vallès, a l'esquerra el barri de masies de Sanaüja de Canovelles i al davant els cims del Tagamanent, les Agudes, el Turó de l'Home i el Montseny.
Seguint per aquesta pista el caminant es topa amb la primera masia singular i destacable de Canovelles: la masia de Can Colomer. Aquesta masia data del 1554 i durant l'últim any ha estat declarada bé cultural d'interès local, cosa que obliga als propietaris preservar-la tal com està actualment. La casa és d'una gran bellesa, tot i que està deshabitada. A continuació podeu veure-la.

A continuació, i seguint el camí que segueix recte en tot moment, hem de travessar la nova via de comunicació que divideix Canovelles en dos, la C-17, per un pas subterrani. Un cop travessat i reprenem novament la pista sense asfaltar ens acostem a un parell de cases singulars de Canovelles amb els seus trets distintius. Arribem a una zona de bosc que també cal seguir recte i voregem els boscos, que són els boscos de Can Canyelles, una altra masia del municipi. A continuació podeu veure una imatge amb una zona de bosc de Canovelles, una imatge inusual per als caminants. Així és Canovelles: un poble que sorprèn.

L'Aplec de Canovelles

L’Era de Can Castells i la Font de Can Duran s’omplen cada dilluns de Pasqua per celebrar l’aplec de Canovelles. Aquesta gran festa popular organitzada per la Comissió Sant Antoni Abat i l’Ajuntament de Canovelles inclou un seguit d’actes de caire esportiu, cultural i popular que aplega un munt de gent.
El dia comença amb la tradicional cursa de fons pels carrers de Canovelles i al migdia es realitza una demostració de cultura popular tot caminant cap a l’Era de Can Castells per, finalment, arribar a la Font de Can Duran, on es prepara la paella popular, per passar la tarda en un dinar de germanor al mateix camp de futbol de Can Duran.
Aquest any, els dies 24 i 25 d’abril l’Aplec tornarà a omplir de gent els carrers del municipi per gaudir d’aquesta diada festiva. A la tradicional arrossada se li afegeix, el 24 d’abril a dos quarts de cinc de la tarda, una demostració d’Agility amb gossos. A més, el dilluns de Pasqua es durà a terme la recuperació d’una activitat dels anys noranta que es feia a Canovelles: la gimcana de tractors pel camp de Can Colomer.
Finalment, de la diada en destaca el ball de gitanes que es farà a l’Era de Can Castells a partir de les cinc de la tarda i seguidament el ball de tarda amb el Duet Magma.
Aquesta festa compta amb el seguiment de la majoria de la població de Canovelles i fins i tot visitants d’altres municipis, com ara Granollers.

La font de Can Duran de Canovelles

Abril Cultural

Dissabte passat Albert Espinosa, el director de l’exitosa sèrie de la Televisió de Catalunya Polseres Vermelles, va omplir la llibreria La Gralla de Granollers. En aquesta ocasió presentava el seu nou llibre “Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine” i va acollir a centenars de joves que es van apropar per veure al seu director de cinema, de televisió i escriptor preferit. Aquest era un dels actes que donaven el tret de sortida a les activitats culturals de Granollers preparades per aquest abril en el què el dia de Sant Jordi serà la jornada amb més activitats d’aquest mes d’abril.



El dia de Sant Jordi, el dissabte 23 d’abril una vintena d’escriptors participaran a la trobada d’autors locals i comarcals a la plaça de la Porxada. Alguns dels autors que vindran a Granollers seran Anna Aguilar-Amat, Carme Ballús, Montse Bosch, Eulàlia Canal, Carme Clusellas, Víctor del Àrbol, Pere Diumaró, Blanca Nualart, Marina Martori i Jordi Julià. Tots ells són autors i autores de Granollers i la comarca que han publicat en el darrer any i parlaran sobre els seus llibres i en signaran al públic assistent.

Aquest any, el pregó de Sant Jordi a Granollers el farà el poeta i escriptor Miquel Desclot i farà un homenatge al llibre. Aquest any, coincidint la diada amb Setmana Santa, l’Ajuntament ha decidit continuar amb la programació pròpia de cada any i ocupar els carrers i places amb llibres, convidant a tothom a la festa de les lletres.

La vigília, divendres 22, la fira del llibre s’instal·larà a la Porxada i al carrer d’Anselm Clavé a partir de la una del migdia, organitzada per les llibreries i floristeries de la ciutat. L’endemà dissabte 23 al matí. Altres propostes per gaudir de la festa arriben de les noves tecnologies. L’equipament juvenil de Granollers, el GRA, convoca una nova edició del concurs de poesia SMS i com a novetat proposa la creació d'una novel·la escrita en grup a través de tweets del 18 al 28 d'abril.

Nova edició del Mercat Audiovisual de Catalunya

Aquesta setmana l’entrada va dedicada a una fira de tecnologies de la comunicació d’àmbit català que se celebra anualment a Granollers. Es tracta del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) i aquest any arriba a la seva 12a edició. L’Ajuntament de Granollers, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han decidit fa pocs dies que se celebrarà la fira els dies 8 i 9 de juny.

En aquesta fira es mostren les novetats tecnològiques del sector de la comunicació, però bàsicament està dedicada als professionals. A més, és un punt de trobada i reflexió: l’any passat va haver unes conferències-debat sobre la televisió pública, i unes reunions de treball per parlar i reflexionar sobre temes de la comunicació. L’any passat també es va oferir un stand on TV3 va mostrar a tot el públic el que seria el seu futur: Televisió de Catalunya en alta definició i en tres dimensions. D’aquesta manera, els assistents podien veure anticipadament el que ara començar a ser una realitat a la Televisió de Catalunya i altres televisions d’àmbit estatal i mundial.

Per aquesta edició, el dia 8 de juny està dedicada a les televisions de proximitat i el dia 9 de juny a les productores audiovisuals. Com a novetat d’enguany, es crea el MAC 2.0, una nova plataforma a internet per ajudar a desenvolupar projectes audiovisuals.

Què suposa per a la ciutat? Durant els dies que se celebra el MAC a Roca Umbert Fàbrica de les Arts (equipament del qual he parlat en anteriors entrades), la ciutat acull a un munt de professionals del sector. Els organitzadors del MAC aprofiten per projectar ells mateixos la ciutat a nivell de fesets, gastronomia, comerç i fins i tot lloc d’acollida d’emprenedors. I és que en el mateix equipament, Roca Umbert, s’hi troba el viver d’empreses de Granollers, uns espais que s’ofereixen per als empenedors que volen iniciar el seu projecte. Durant aquests dies, doncs, els hotels, restaurants i botigues de la ciutat s’omplen de professionals que visiten durant dos dies el Mercat Audiovisual de Catalunya.

Qualsevol interessat pot inscriure’s gratuïtament fins el 3 de juny a través del seu web http://www.audiovisualmac.com/.

Albert Pla i Pascal Comelade a Granollers

Divendres 1 d’abril el Teatre Auditori de Granollers ha acollit l’espectacle Somiatruites del cantant Albert Pla i el pianista Pascal Comelade. Aquesta parella de protagonistes formen un duet fantàstic i surrealista. En la seva posada en escena van acompanyats en tot moment de titelles i una escenografia senzilla feta de petites sorpreses esteses pel terra, en el típic desordre d'un somni, com un disc de vinil, un ukelele, una regadora, un petit televisor o un ram de flors.

La formació de Somiatruites al complet.

La representació pren forma d'història que comença abans d’anar a dormir. La sensació de mig insomni i no poder-se adormir es transmet al públic amb les melodies de Comelade i les surrealistes lletres de Pla. I la representació de Somiatruites sembla feta a la mida d’Albert Pla: en els somnis hi té cabuda qualsevol cosa, i aquest és l’atractiu, de fet, de les lletres del cantant. Però en això tothom ho te molt clar, o t’agrada molt Albert Pla o no t’agrada.
Tota la representació està feta a partir de cançons petites i ambients musicals que il·lustren aquest món oníric d'anhels, pensaments i estats d'ànim que sentim abans d'anar a dormir. Una fictícia apagada de llum dóna peu a que el cantant Albert Pla es col·loqui al cap unes llums d'emergència i es passegi pel públic amb la seva guitarra i sorprèn amb la seva capacitat de canvi d'estils de música i d'idiomes: una cançó dolça, un bolero o una rumba cantada en catala o en castellà o, fins i tot, en anglès.

En general és una obra entretinguda, divertida i curiosa, però no se li dóna el protagonisme merescut de Pascal Comelade, que passa desapercebut enmig d'un món de titelles i somnis més propis d'un genial Albert Pla, qui dia a dia i representació rere representació millora la seva tècnica en la posada en escena.


Vegeu en el vídeo una de les cançons cantades en la representació Somiatruites fent referència a altres grups de música catalans.

Benzina, una revista d’excepcions culturals

Si parlem de revistes de tendències i volem buscar-ne alguna en el nostre entorn hem de pensar en Benzina, la revista “d’excepcions culturals”, com ells mateixos s’anomenen. Benzina és una publicació mensual de tendències culturals que tracten el cinema, la música, llibres, teatre, art i còmic. També inclou un apartat d’opinió, amb firmes com Enric Vila, Lluís Cabrera o Sebastià Alzamora.
Els temes que es tracten en aquesta revista són tots d’actualitat. Les noves obres que es presenten als teatres d’arreu de Catalunya, la seva crítica, el seu context, etc. A més d’articles, reportatge i notícies també ofereixen entrevistes a les persones d’actualitat d’aquella setmana.
Per tenir una visió més àmplia del què és una publicació en l’actualitat cal mirar també el grup de comunicació al qual pertany. Benzina pertany a Comunicació 21, conegut per les publicacions LíniaVallès (del Vallès Oriental), LíniaBadalona o LíniaBarcelona. Això no ens pot dir molt de bones a primeres. El cas és que els treballadors de Comunicació 21 pateixen d’una sobrecàrrega en el seu treball de dia a dia. Ja no seria interessant ni destacable comentar el salari, perquè es podria assenyalar a molts dels mitjans de comunicació, però els problemes que tenen els seus treballadors per fer efectius aquests pagaments és digne d’estudi.

El plaer de gaudir

En relació al tema dels vins, tractat a la classe anterior de Periodisme Especialitzat I – cultura, ja vaig destacar en l’anterior entrada els vins i caves produïts a Cardedeu.

Tot i així, també m’agradaria remarcar que la cultura del vi mou tot un món de someliers, tenir cura de les bótes i tot un muntatge de les bodegues que implica un munt de persones i àmbits. Sembla una cosa típicament espanyola i/o catalana el seure en una taula i tastar un bon vi negre amb alguna tapeta de pernil de jabugo o formatge ibèric. Fins aquí, tot el que implica gaudir d’una copa de vi, em sembla molt bé i molt correcte.

Però hi ha coses que crec que ja se’ns en va de les mans com la cultura creada a través de la beguda, com la creació d’etiquetes de tast del vins. Aquesta és una cosa que trobo fins i tot una mica ridícula. Sí és cert que els vins poden ser més o menys afruitats i amb més o a menys cos al paladar, però tota la “obsessió” i la dèria dels últims temps i totes les rivalitats creades a partir del vi em sembla massa. D’aquí en deriven les diverses fires de tast d’aigües, de pa, de formatges, i tota l’escola creada al voltant d’això.

Amb tot això no vull desmerèixer tota la cultura del vi, ja que som un gran país productor de vi, i bons vins i caves: el Priorat o el Penedès en són uns exemples. I és un gran plaer poder trobar vins bons de casa per quedar bé en qualsevol sopar o simplement gaudir-ne a una terrassa ara a la primavera que comença davant d’un bonic crepuscle i una bona tapa del què sigui. Però no ens n’hem d’oblidar d’això justament: és per gaudir.

Vins i productes artesans

Acostem el camp es fa a la capital vallesana des del gener de 2008 cada segon dissabte de mes a la Porxada, on s'acullen parades de l'Associació de Productors Artesans per la Qualitat del Vallès Oriental.

A la plaça del centre de Granollers, la Porxada, exposen, donen a conèixer i venen els seus productes de qualitat agroalimentària i elaboració artesana. Entre els productes s'hi pot trobar verdura, planter d'hort, fruits secs, pastisseria, mel, formatges, embotits, vins i caves.

En aquesta ocasió aquesta campanya, feta i dissenyada a Granollers, ha rebut el premi de l'Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona. Aquest premi representen 5.000 euros per l'Ajuntament de la ciutat i 2.000 per l'Associació de Productors Artesans per la Qualitat del Vallès Oriental en la categoria de "Cooperació pública-privada".

Entre els productes que es venen en aquesta fira destaquen els vins i caves de Estraperlo, etiquetats en català i cuidats en unes petites vinyes de Cardedeu, un poble a 10 minuts de la capital vallesana. En aquestes vinyes cuiden la planta d'una manera respectuosa amb el medi ambient tenint en compte tots els factors de l'agricultura ecològica. Els fertilitzants, les vitamines que reben, la forma de produir-los, etc. Tot això són factors que l'empresa Abad&Vins (productors de vins i caves) cuiden per un resultat òptim per al paladar i per la nostra consciència més ecològica.

etiqueta de la gamma de caves

Així doncs, són uns vins de proximitat, artesans i respectuosos amb el medi ambient, ideals per acompanyar amb un plat de formatge o embotits -també artesans- i fer petar la xerrada mentre gaudim de la cultura del vi.

Bon profit!

Un passeig per la Garriga...

Ja ho diu el cantant garrigenc dels antics Dusminguet (actuals La Troba Kung-Fu): “Que la Garriga té un passeig tant llarg com l’avorriment”.


Si esteu avorrits un cap de setmana de tanta ciutat i tants edificis grisos, el que heu de visitar és el passeig modernista de la Garriga. La Garriga és un municipi del Vallès Oriental, molt pròxim a la seva capital: Granollers.

Amb trenta-dos casals modernistes que s’alcen al llarg del passeig, la Garriga té una de les rutes modernistes d’estiueig més destacades de Catalunya. Entre aquests edificis hi destaquen els arquitectes A. M. Gallissà i Soqué, L. Planas i Calvet, J. Puig i Cadafalch, el famós M. J. Raspall i Mallol, J. Sala i Comas i Emili Sala i Cortès.

Raspall, que és l’arquitecte destacat entre tots aquests, va construir set illes de cases d’estiueig a la comarca del Vallès Oriental: una a Cardedeu i les sis restants a la Garriga. L’única que es conserva en la seva totalitat és “l’Illa Raspall” d’aquest últim municipi, amb una conservació molt bona dels edificis. Aquesta illa ofereix un magnífic exemple de l’arquitectura modernista d’estiueig de principis del segle XX.

Les cases que formen aquesta illa són La Bombonera, la Casa Barbey, la Torre Iris i la Casa Barraquer. El conjunt mostra una uniformitat d’estil que està realçat per les tanques que envolten les cases i el trencadís que cobreix la part superior de les parets ondulades i les reixes de ferro forjat amb formes de coup de fouet. El 1997 el govern de Catalunya va declara l’Illa Raspall bé d’interès Nacional per les seves peculiaritats.

El Carnaval a Granollers

Aquest passat cap de setmana a Granollers i totes les ciutats i municipis del Vallès Oriental (i altres indrets de Catalunya) s’han celebrat les festes del Carnaval. A Granollers, l’any 1994 a iniciativa de l’entitat dels blaus de Granollers, més específicament la comissió de comparses de Carnaval, van proposar la creació d’uns elements que fossin un punt de referència de les tradicionals festes del Carnaval. Aquests elements van ser: la figura del Carnestoltes, l’Abat dels Bojos i els Diablots. Un any més tard, es va completar amb la confecció del vestit de la Vella Quaresma.

El carnestoltes el representa una figura en clara oposició a les figures reials, és un personatge semblant al rodamón, però amb un frac i un barret com una corona reial. Va assegut sobre la Porxada (símbol granollerí).

Els diablots són elements comuns als carnavals del Vallès Oriental. Aquests van relacionats amb els balls de gitanes.

L’Abat dels Bojos és tradició de les comarques pirinenques i va sortir de la idea d’un personatge del carnaval de la França d’abans del Renaixement. En dates de carnaval, la persona més desgraciada del poble era anomenada Abat dels Bojos i durant un dia és tractat com si fos un rei.

Per últim, la Vella Quaresma és el personatge que tanca el ritual del Carnaval el Dimecres de Cendra. Té una indumentària de vídua negra i porta amb ella una iconografia popular com les arengades, les sardines i set cames, tantes com setmanes té la Quaresma.

Màsters en l'ofici de pallasso

Dos cops a l’any Roca Umbert Fàbrica de les Arts acull un projecte ambiciós a nivell mundial: uns màsters pràctics de l’ofici de pallasso organitzats pel Nouveau Clown Institute. Aquesta organització de pallassos a nivell mundial, liderada pel famós i reconegut Jango Edwards, organitza aquest curs que aplega a desenes de pallassos de tot el món. Després d’un mes d’un intens curs, els ciutadans de Granollers, i tothom que hi vulgui assistir, poden veure el resultat del curs al Teatre Auditori de Granollers.

Però aquest curs, en el primer màster dut a terme al novembre, a Granollers hem lamentat una notícia que potser canviarà tot el Nouveau Clown Institute. Jango Edwards deixa l'organització mundial de pallassos i es retira de la professió per problemes de salut. Ara el futur d'aquesta organització queda en mans dels altres integrants, així ho desitja Edwards, i així ho va expressar (en veu d'una altra pallassa) en el seu discurs tant inaugural com de cloenda el passat mes de novembre a Granollers. En aquest curs vaig tenir l'oportunitat de xerrar i conèixer diversos pallassos. Un d'ells: l'Adam Zimmerman, un noi de gairebé 30 anys vingut del Canadà fins a Granollers, per estudiar amb els millors l'ofici que més li agrada: fer riure a la gent. N'hi havia d'altres com el Jordi i la Magdalena que venien de l'Hospitalet de Llobregat i Reus, simplement per millorar en les seves tècniques (el primer és professor del Liceu Reusenc de teatre i la segona és educadora social, atreta per l'ofici de pallasso).

El Famós Jango Edwards